Xarxes cablejades
S’entén per ICT com el conjunt de xarxes físiques, elements i equips que permeten als residents d’un immoble accedir als serveis de telecomunicació prestats pels operadors mitjançant una infraestructura que compleixi amb els requisits establerts mitjançant Reial decret garantint l’accés a tots els serveis de manera ordenada i regulada.
Una ICT està formada per tres sistemes.
• Sistema de captació: aquest sistema s’encarrega de rebre el senyal dels diferents serveis, generalment són antenes.
• Sistema de capçalera: Aquí es manipula els senyals, filtrat, amplificació, descodificació, modulació i processament per a lliurar a la sortida senyals adequats per al sistema de distribució.
• Sistema de Distribució: El sistema de distribució és la xarxa que permet a cada usuari tenir un punt d’accés als serveis, per a això s’utilitza derivadors, repartidors, i fins i tot atenuadors per a garantir a tots els mateixos nivells de senyal.
Aspectes sobres xarxes cablejades
Vegem alguns aspectes sobre la xarxa cablejada:
- És la millor solució. Sol requerir una inversió.
- S’ha d’intentar realitzar un cablejat estructurat.
- Es recomana utilitzar cables Ethernet y accessoris UTP categoria 6.
Instal·lacions noves
- Des de 2011 existeix una instrucció tècnica que regula com ha de ser el cablejat, la Instrucció Tècnica – No 1/2011.
- La connexió entre armaris de connexions sol realitzar-se amb Fibra Òptica.
- S’ha de demanar al instal·lador un mapa de la xarxa perquè, en cas d’avaria, sapiguem per on van els cables.
Armaris de telecomunicacions (racks)
L’armari de telecomunicacions o armari rack, és el bastidor destinat a allotjar l’equipament de telecomunicacions. En ell es concentra el cablejat estructurat, degudament etiquetat en tots dos extrems (armari rack i punt d’usuari) i organitzat a través de panells d’interconnexió (patch panels). Des d’aquest punt central, es dóna servei de connexió a la xarxa del centre i a Internet, a les diferents dependències a través de l’electrònica de xarxa pertinent ( switches, servidors…).
Recomanacions sobre el cablejat estructurat.
El cablejat estructurat i totes les instal·lacions de telecomunicacions hauran de ser dissenyats d’acord amb les normes TIA/EIA 568B i TIA/EIA 569A, ateses les particularitats pròpies.
El cablejat estructurat de telecomunicacions i el cablejat elèctric hauran de discórrer en el seu traçat de forma totalment independent, això és, físicament separats, d’acord amb les especificacions de la normativa vigent (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió).
Amb caràcter general, es distingiran dos tipus de cablejat tal com es defineix a continuació:
Cablejat horitzontal. Aquest és el que es distribuirà des de l’armari de telecomunicacions a tots els espais on es necessitem connectar un dispositiu a la xarxa. El cablejat horitzontal tindrà un extrem en els panells de pegats de l’armari de telecomunicacions, i l’altre extrem en les diferents preses de xarxa d’usuaris distribuïdes per la planta. Haurà d’anar degudament identificat a través d’un etiquetatge clar i permanent en tots dos extrems.
Cablejat vertical. Aquest proporcionarà connectivitat entre les diferents plantes de l’edifici, unint cada planta a través dels armaris de telecomunicacions. El cablejat vertical tindrà un extrem en els panells d’interconnexió de cada armari de planta i l’altre extrem en els panells d’interconnexió de l’armari principal del centre seguint una topologia en estrella. Haurà d’anar degudament identificat a través d’un etiquetatge clar i permanent en tots dos extrems.
Xarxes sense cables
Què és el Wifi?
En informàtica, es coneix com a Wifi (derivat de la marca Wi-Fi) a una tecnologia de telecomunicacions que permet la interconnexió sense fil entre sistemes informàtics i electrònics, com ara ordinadors, consoles de videojoc, televisors, telèfons mòbils, reproductors, etc.
Aquesta tecnologia li permet a aquests dispositius connectar-se entre si per a intercanviar dades, o bé connectar-se a un punt d’accés de xarxa sense fil, podent tenir així connexió a Internet.
El Wifi va sorgir com a resposta a la necessitat d’estandardització i compatibilitat en els models de connexió sense fil dels diversos dispositius digitals, superant a més altres formes no compatibles de connexió com són el Bluetooth, GPRS, UMTS, etc. A diferència d’aquests, el Wifi empra les ones de ràdio com a vehicle de transmissió de la informació.
Aquesta tecnologia està dissenyada per a connectar dispositius a distàncies relativament curtes (100 metres com a màxim), especialment en entorns que ofereixin molta interferència o soroll al senyal, com la produïda per la saturació de l’espectre radioelèctric a causa de multiplicitat d’emissions. A més, és una connexió més lenta que la cablejada, però significativament més còmoda i versàtil.
El desavantatge de les connexions d’aquest tipus té a veure amb la seguretat, atès que qualsevol dispositiu que capti el senyal és susceptible de tenir accés al punt emissor. Per a això li ho sol configurar mitjançant contrasenyes i altres mecanismes de seguretat, però la possibilitat d’una violació cibernètica queda sempre latent.
Per a què serveix el Wifi?
El wifi dóna accés a Internet al llarg de distàncies curtes, com en una llar. El Wifi serveix per a connectar dispositius entre si o a un punt d’accés a Internet, al llarg de distàncies curtes, com ara les que hi ha en la nostra llar, o a l’interior d’un vehicle, o en cada pis d’un edifici petit.
Així, es prescindeix de cables i altres dispositius, perquè n’hi ha prou que cada ordinador o aparell posseeixi una antena receptora i compti, d’haver-la, amb la contrasenya de seguretat per a accedir al punt.
Tipus de Wifi
Es coneixen diversos tipus de Wifi, d’acord amb els estàndards que empren per a la seva identificació i que poden distingir-se en dues categories:
Banda de 2,4 GHz. Aquí es troben els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11g i IEEE 802.11n, el maneig del qual és internacional i permet velocitats d’11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s respectivament. No obstant això, és el tipus que major interferència compta, atès que la banda de 2,4 GHz és també emprada per Bluetooth i altres sistemes sense fils.
Banda de 5GHz. El nou tipus de Wifi, conegut com a WIFI 5, aplica l’estàndard IEEE 802.11ac i es maneja en un canal completament nou i lliure d’interferències, per la qual cosa, malgrat ser una tecnologia recent i de tenir el desavantatge d’un 10% menys de distància d’abast, se’l considera summament convenient donada la seva estabilitat i velocitat.
Com funciona el Wifi?
El mòdem envia el seu senyal decodificada a un encaminador i així aquest transmet ones de ràdio.
La Wifi opera de manera molt semblant als telèfons moviles o els radiotransmissors. Inicialment, les dades d’una connexió Ethernet són desxifrats per un mòdem ordinari, que transmet el seu senyal decodificada a un encaminador sense fil o encaminador, el qual la transmet en forma d’ones de ràdio al voltant. En molts casos tots dos aparells ja consisteixen en un només, que compleix amb totes dues funcions: rep el senyal de banda ampla i la interpreta com a ones radials.
Repetidor Wifi
En alguns llocs de pobre o difícil esplai d’una xarxa Wifi, s’implementen repetidors: aparells que estenen la cobertura de la xarxa radial, connectant-se al senyal feble i tornant a emetre-la de manera més potent, permetent així que equips fora d’abast del senyal original puguin tenir accés a ella.
TV i satèl.lit
TDT
La Televisió Digital Terrestre (TDT) és el resultat de l’aplicació de la tecnologia digital al senyal de televisió per a després transmetre-la per mitjà d’ones hertzianes terrestres, és a dir, aquelles que es transmeten per l’atmosfera sense necessitat de cable o satèl·lit i es reben per mitjà d’antenes UHF convencionals.
La distribució de senyal està basada en la transmissió a través de xarxes de cable coaxial.
A Espanya, la TDT va substituir a la Televisió Analògica Terrestre el 3 d’abril de 2010.
La TDT ofereix un major nombre de canals, una millor qualitat d’imatge i so, així com la possibilitat d’incorporar serveis interactius, entre altres avantatges.
TV per Satèl·lit
La Televisió Digital via Satèl·lit és el resultat de l’aplicació de la tecnologia digital al senyal de televisió, per a després transmetre-la a una àmplia zona geogràfica per mitjà de satèl·lits de comunicacions, en contrast amb la televisió terrestre, les ones de la qual no surten de l’atmosfera, o la televisió per cable, basada en la transmissió a través de xarxes de fibra òptica i cable coaxial.
Per a rebre la Televisió Digital via satèl·lit en la seva llar és necessari disposar d’una antena parabòlica correctament orientada al satèl·lit de comunicacions corresponent, un dispositiu de selecció de bandes i amplificació denominat LNB i d’un sintonitzador de canals digitals (per a canals “en obert”) o un descodificador (per a canals pertanyents a alguna plataforma de pagament).